El Vocabulario en seis lenguas (1626) de Miguel Agustín: ¿un fraude?

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.17979/rlex.2025.31.12799

Palabras clave:

Miguel Agustín, Vocabulario en seis lenguas, geoponía, léxico tecnocientífico, historia de la lexicografía

Resumen

El artículo ofrece una descripción integral del Vocabulario en seis lenguas (1626) de Miguel Agustín, uno de los primeros repertorios léxicos adscritos al ámbito de la geoponía y uno de los añadidos con los que se completa la traducción castellana de su Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastoril (1617), efectuada por el propio autor. Se atiende de manera particular a su estructura, a los presuntos criterios lexicográficos que guiaron su elaboración, a las fuentes seguidas y a las equivalencias ofrecidas para el castellano, catalán, latín, portugués, italiano y francés, respectivamente. Se valora, por último, su grado de originalidad.

Descargas

Los datos de descarga aún no están disponibles.

Referencias

AGUSTÍ, Miquel (1617): Llibre dels secrets de agricultura casa rústica y pastoril, Barcelona, Esteve Liberós (Universitat de Barcelona, C-222/4/10. En línea: https://bipadiub.contentdm.oclc.org/digital/collection/agricultura/id/49995).

AGUSTÍN, Miguel (1626): Libro de los secretos de agricultura, casa de campo y pastoril. Traduzido de lengua catalana en castellano por fray Miguel Agustín, Perpiñán, Luis Roure (Universitat de Barcelona, M-12415. En línea: https://bipadi.ub.edu/digital/collection/agricultura/id/10412).

ANAZARBEO, Pedacio Dioscórides y Pietro Andrea MATTIOLI (1544): Di Pedacio Dioscoride Anazarbeo libri cinque Della historia e materia medicinale, Venetia, Niccolò Bascarini.

ANAZARBEO, Pedacio Dioscórides y Andrés LAGUNA (1555): Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, Anvers, Joán Latio.

ANAZARBEO, Pedacio Dioscórides y Andrés LAGUNA (1563): Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, Salamanca, Matías Gast.

ANAZARBEO, Pedacio Dioscórides y Andrés LAGUNA (1566): Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, Salamanca, Matías Gast.

ANAZARBEO, Pedacio Dioscórides y Andrés LAGUNA (1570): Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, Salamanca, Matías Gast.

ANAZARBEO, Pedacio Dioscórides y Andrés LAGUNA (1586): Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, Salamanca, Conrado Bonardo.

ANAZARBEO, Pedacio Dioscórides y Andrés LAGUNA (1636): Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, Valencia, Miguel Sorolla (a costa de Claudio Macé).

ARGEMÍ, Lluis (1988): «Presentació», en Miquel Agustí, Llibre dels secrets de agricultura casa rústica y pastoril (ed. facsímil de la impresión de 1617), Barcelona, Altafulla, pp. 5-10.

BRUÑA CUEVAS, Manuel (2007): «Las ediciones del Tesoro de Oudin y las del Tesoro de Vittori», en M.ª Teresa Ramos y Catherine Desprès, eds., Percepción y Realidad. Estudios Francófonos, Valladolid, Universidad de Valladolid, pp. 117-126.

CALEPINO, Ambrosio (1609): Ambrosii Calepini Dictionarium octo lingue, [Coloniae Allobrogum], Caldorianae Societatis, 2 vols.

CARDOSO, Jerónimo (1562): Dictionarium ex lusitanico in latinum sermonem, Ulissypone, Ioannis Alvari.

CARDOSO, Jerónimo (1613 [1569-15701]): Dictionarium latino lusitanicum et vice versa lusitanico latinum, Ulyssipone, Petri Crasbeeck.

CASTRO ANTÓN, Nerea (2021): La educación de la mujer campesina en el Libro de los secretos de agricultura (1626) de Miquel Agustí, TFM inédito, Universidad Nacional de Educación a Distancia.

CDH = REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (2013): Corpus del Diccionario histórico de la lengua española. En línea: https://apps.rae.es/CNDHE [última consuta: 13/09/2025].

CORDE = REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos CORDE. Corpus diacrónico del español. En línea: http://corpus.rae.es/cordenet.html [última consulta: 13/09/2025].

DALÉCHAMPS, Jacques (1615): Histoire générale des plantes, trad. de Jean des Moulins, Lyon, Héritiers Guillaume Rouille, 2 vols.

DCVB = ALCOVER, Antonio M.ª y Francesc de Borja MOLL (1964-1967): Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, Editorial Moll. En línea: https://dcvb.iec.cat/ [última consulta: 13/09/2025].

DECat = COROMINES, Joan, amb la col·laboració de Joseph GULSOY y Max CAHNER (1980-2001): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial Edicions Catalanes, 10 vols. En línea: https://decat.iec.cat/ [última consulta: 13/09/2025].

DECH = COROMINAS, Joan y José Antonio PASCUAL (1980-1991): Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, Madrid, Gredos, 6 vols.

DÍEZ BORQUE, José M.ª (1979): «Acerca de la mujer campesina en el siglo XVII», en Nicolás Marín y Andrés Soria Ortega, coords., Estudios sobre la literatura y arte: dedicados al profesor Emilio Orozco Díaz, Granada, Universidad de Granada, vol. I, pp. 419-435.

ESTIENNE, Charles (1564): L’Agriculture et maison rustique, Paris, Jaques du Puis.

ESTIENNE, Charles [y Jean LIÉBAULT] (1570): L’Agriculture et maison rustique, Paris, Jacques du Puis.

FERNÁNDEZ DE GOBEO DÍAZ DE DURANA, Nerea (2019): «Repertorios léxicos hispano-lusos en los manuales de conversación de finales del siglo XIX y principios del XX», Linguarum Arena, 10, pp. 39-55.

FUGUET SANS, Joan (2010): «Per una biografia de fra Miquel Agustí, prior del Temple de Perpinyà i autor del Llibre del Prior (1560-1630)», en XVI Jornades de literatura excursionista. Curs d’història de l’excursionisme català. Pere Català i Roca: Excursionisme i Cultura, Barcerlona, Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, pp. 285-299.

GAFFIOT, Félix (2000 [19341]): Le Grand Gaffiot. Dictionnaire Latin Français. Nouvelle édition revue et augmentée sous la direction de Pierre Flobert, Paris, Hachette. En línea: https://gaffiot.fr/ [última consulta: 13/09/2025].

GESSNER, Conrad (1541): Historia plantarum et vires ex Dioscoride, Paulo AEgineta, Theophrasto, Plinio et recentioribus graecis, iuxta elementorum ordinem, Parisiis, Ioannem Lodoicum Tiletanum.

GESSNER, Conrad (1542): Catalogus plantarum latine, graece, germani et gallice, Tiguri, Christophorus Froschoverum.

GILI GAYA, Samuel (1947): «Cultismo y semicultismo en los nombres de plantas», Revista de Filología Española, 31, pp. 1-18.

GIRALT, Emili (2002): «Les fonts del Llibre del secrets de Agricultura de fra Miquel Agustí (1617)», en Luis Negro Acedo, ed., Mélanges offerts à Charles Leselbaum, Paris, Éditions Hispaniques, pp. 327-339.

GUTIÉRREZ RODILLA, Bertha M. (2007): La esforzada reelaboración del saber. Repertorios médicos de interés lexicográfico anteriores a la imprenta, San Millán de la Cogolla, Cilengua.

JIMÉNEZ CATALÁN, Manuel (1929): Ensayo de una tipografía zaragozana del siglo XVIII, Zaragoza, Tipografía “La Académica”.

LAZCANO, Rafael (2014): «Ambrosio Calepino, O. S. A. (1440-1510) y su Dictionarium del saber clásico», Ciudad de Dios. Revista Agustiniana, 227, 1, pp. 139-160.

LUNA-BATLLE, Xavier (2015): «Els Secrets d’agricultura (1617) de Miquel Agustí en el context dels llibres agronòmics europeus», Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 33, pp. 17-32.

LUNA-BATLLE, Xavier (2017): «Els Secrets d’agricultura de Miquel Agustí (1617): fonts i llengua», en Manuel Pérez Saldanya y Rafael Roca Ricart, coords., Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015, Barcelona/València, Asociació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes/Institut d’Estudis Catalans, pp. 111-124.

MARTÍ ESCAYOL, M.ª Antònia (2008): «Les fonts del Llibre dels secrets d’agricultura de Miquel Agustí: el MS754 de la Biblioteca de Catalunya i el MS291 de la Bibliothèque nationale de France», Afers: Fulls de Recerca i Pensament, 23, pp. 289-311.

MESSNER, Dieter (2008): «Los diccionarios bilingües español-portugués desde el principio hasta el siglo XIX», Philologia Hispalensis, 22, pp. 289-298.

MIGUEL ALONSO, Aurora (1999): «Las ediciones de la obra de Dioscórides en el siglo XVI. Fuentes textuales e iconográficas», en Pedacio Dioscórides Anazarbeo y Andrés Laguna, Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos (ed. facsímil de la de Salamanca, Matías Gast, 1566), Madrid, Fundación de Ciencias de la Salud/Doce Calles, pp. LXXVII-C.

PABLO NÚÑEZ, Luis (2007-2008): «Ediciones e historia textual del Libro de los secretos de agricultura de Miguel Agustín», Butlletí de la Reial Acadèmia de bones Lletres de Barcelona, 51, pp. 199-223.

PABLO NÚÑEZ, Luis (2011): «Hacia una edición crítica del “Vocabulario en seis lenguas” del Libro de los secretos de agricultura de Miguel Agustín», Cuadernos del Instituto Historia de la Lengua, 6, pp. 73-116.

PABLO NÚÑEZ, Luis (2012): Hacia una flora universal: la botánica y el español como lengua de la ciencia, San Millán de la Cogolla, Cilengua.

Priberam = Dicionário Priberam da Língua Portuguesa. En línea: https://www.priberam.pt/dlpo/ [última consulta: 13/09/2025].

QUIRÓS GARCÍA, Mariano (2015): «El Libro de agricultura de Gabriel Alonso de Herrera: un texto en busca de edición», Criticón, 123, pp. 105-131.

RED CHARTA (04/2013). Criterios de edición de documentos hispánicos (Orígenes-siglo XIX) de la Red Internacional CHARTA. En línea: https://www.redcharta.es/criterios-de-edicion/.

RODRIGUES DE CASTELO BRANCO, João [Amato Lusitano] (1554): In Dioscoridis Anazarbei De medica materia libros quinque enarrationes, Argentorati, Wendelinus Ribelius.

RODRÍGUEZ LÓPEZ, Rosalía (2016): «La agronomía romana en ‘el libro del prior’», en Alfonso Murillo Vilar, Aránzazu Calzada González y Santiago Castán Pérez-Gómez, coords., Homenaje al profesor Armando Torrent, Burgos, Editorial Dykinson/Universidad de Burgos/Universidad Rey Juan Carlos, pp. 845-866.

SALTINI, Antonio (1979): Storia delle scienze agrarie. Venticinque secoli di pensiero agronomico, Bologna, Edagricole.

TLFi = IMBS, Paul, dir. (1971-1994): Trésor de la Langue Française informatisé (1789-1960), Paris/Nancy, Analyse et Traitement de la Langue Française/Centre National de la Recherche Scientifique/Université de Nancy 2. En línea: http://atilf.atilf.fr [última consulta: 13/09/2025].

TLIO = Squillacioti, Paolo, dir.: Tesoro della Lingua Italiana delle Origini, ultimo aggiornamento 04/08/2025. En línea: http://tlio.ovi.cnr.it/TLIO/ [última consulta: 13/09/2025].

VIDAL, Bernad (2013): «Les démêlés d’Olivier de Serres avec son imprimeur. À propos d’un contract d’impression tu Théâtre d’Agriculture et d’une édition pirate», Histoire et Sociétés Rurales, 39, 1, pp. 43-70.

Descargas

Publicado

2026-04-01

Cómo citar

El Vocabulario en seis lenguas (1626) de Miguel Agustín: ¿un fraude?. (2026). Revista de Lexicografía, 31(1), 173-213. https://doi.org/10.17979/rlex.2025.31.12799