A renovação pedagógica na posguerra em Cataluña (1950-1980)
Barra lateral do artigo
Contido principal do artigo
Resumo
Jordi Monés, o analista mais acreditado da história contemporânea da educação de Cataluña, apresenta o contexto educativo catalão dos passados ano sessenta e os setenta; um contexto que, apesar de que todas as limitações introduzidas pelo regime de Franco, esteve construído com as peças que provem dos impulsos do movimento da Escola Nova e da memória republicana, que daria lugar à Nova Escola Pública catalã.
Palavras-chave:
Downloads
Detalles do artigo
Referências
Alsina, Àngel; Soler, Joan (coord.) (2005). Mª Antònia Canals. El compromís amb la renovació de l’escola. Vic: Eumo. Universitat de Vic.
Alumnes de l’escola de Barbiana; Milani, Lorenzo (1998). Carta a una mestra. Pròleg de Miquel Martí i Solé. Vic: Eumo, 122 pàg. ( primera edició catalana, anterior a la castellana és de 1969).
Baudelot, Christian; ESTABLET, Roger (1971). L’École capitaliste en France. París: François Maspero, 347 pàg.
Bosch, Josep M.ª (1963). ”L’école Decroly de Barcelone”. Education (Bruxelles), núm. 84.
Bosch, Josep M.ª (1974). “ La escuela Decroly de Barcelona”. Bordón (Madrid), núm. 201.
Bosch, Josep M.ª; Muset, Margarida (1980). Iniciació al mètode Decroly. Una aplicació a Barcelona. Barcelona: Teide, 184 pàg.
Canals, Ma Antònia; Codina, M. Teresa; Cots, Jordi; Darder, Pere; Mata, Marta; Roig, Anna Ma (2001). La renovació pedagògica a Catalunya des de dins (1940-1980). Fets i records, Barcelona: Edicions 62, 265 pàg.
Codina i Mir, Mª Teresa (2002). “Rosa Sensat y los orígenes de los Movimientos de Renovación Pedagógica”. Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria, núm., 21
Codina, Mª Teresa ( 2007). Educar en temps difícils. Escola Talitha, 1956-1974, Pròleg de Bru Rovira Jarque. Vic: Eumo editorial, 445 pàg.
Franch, Joaquim (1973 i 1975). “Vers un nou medi educatiu. El mestre en el grup classe “ Quaderns d’Educació, núm. 1 i 7.
Freire, Paolo, Illich, Iván (1975) “ Conversando con Paolo Freire”. Cuadernos de Pedagogía, juliol-agost, núm. 7-8.
Freire, Paolo. “Discurs íntegre del doctorand a la Universitat de Barcelona”. Temps d’Educació, núm. 1, 1 de setembre.
Gali, Jordi (1978). “Panorama històric de l’Escola Catalana. L’engegada de postguerra” Butlletí Interior dels Seminaris de la Dec. Òmnium Cultural. Especial Escola Catalana, núm. 130, 131, 132, maig, juny, juliol .
Gonzàlez-Agàpito, Josep (1989). Rosa Sensat i Vilà. Fer de la vida escola. Pròlegs d’Angeleta Ferrer i Marta Mata. Barcelona: Rosa Sensat-Edicions 62, 156 pàg.
Mata, Marta (1999) Doctora honoris causa. Discurs llegit a la cerimònia d’investidura celebrada a la sala d’actes del Rectorat el dia 5 de maig de l’any 1999. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 57 p. [Presentació de Marta Mata per Pilar Benejam i Arguimbau, pàg., 5-11].
Mata, Marta (2001). “Un període difícil”. Canals, Ma Antònia/et al.
Monés i Pujol-Busquets, Jordi (1981). Els primers quinze anys de Rosa Sensat. Pròleg de Marta Mata. Barcelona: Rosa Sensat/Edicions 62, 293 pàg.
Monés i Pujol-Busquets, Jordi (2011), La pedagogia catalana al segle XX. Els seus referents. Presentació de Josep Gonzàlez-Agàpito. Barcelona:Pagès editors/Institut d’Estudis Catalans, 544 pàg.
Portell, Raimon (2007). Marta Mata. El camí de l’escola. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 156 pàg.
Reich, Wilhem (1970). La Revolución sexual. Por una estructura de carácter autónomo del hombre. París, Ruedo Ibérico, 254 p. (l’original alemany és del 1936).
Silva, Alberto/et al. (1975). “Dossier Freire//Illich”, Cuadernos de Pedagogía, juliol-agost, núm., 7-8; Cuadernos de Pedagogía, (1977), maig, núm. 29 (1978), abril, núm. 40.
Suchodolsky, Bogdan (1974). Fundamentos de pedagogía socialista. Barcelona: Laia, 285 pàg.
Villanueva i Margalef, Maria (1973). 1973-1983. Deu anys de formació de mestres. Barcelona: Escola de mestres de Sant Cugat. Universitat Autònoma de Barcelona, 59.